La prudència social… quin cost té?

Sou aquell tipus de persones que cerqueu pau i harmonia en les vostres relacions socials? I per fer-ho, sovint calleu per no crear conflictes?

Hi ha persones que sovint estan d’acord amb tot allò que els altres expressen i “no hi posen cap pega”. Són persones que sense adonar-se’n cauen en la seva pròpia trampa ja que després hauran de gestionar com malament se senten amb ells mateixos per “quedar bé” amb els altres… una paradoxa? La ràbia contra ells els neix del seu interior i té l’origen en tot allò que “no s’ha fet” o “no s’ha dit” com per exemple actuar amb més contundència, negar-se davant d’una petició, defensar el seu punt de vista, etc. però tot això brolla després d’haver callat, quan fem un retrocés mental fins a la situació viscuda i ens lamentem de la nostra actuació.

Són persones que estan bé socialment i malament amb ells mateixos… felicitat?

Tard o d’hora surt a la superfície tot allò que s’ha reprimit. La forma en què s’expressa aquesta repressió interna pot ser de diverses maneres: enuig amb les persones que estimes, explosió de ràbia incontrolada, sentir-se malament amb un mateix, mal humor, pensaments negatius entorn a un mateix, baixa autoestima… i a la llarga el cost pot elevar-se caient en una depressió o fins i tot emmalaltir.

Posar límits als altres, expressar el teu punt de vista i saber dir no davant d’una demanda és sinònim de salut i benestar perquè implica actuar a favor teu (i no pas en contra). Actuar a favor d’un mateix aporta un gran benestar perquè la persona es respecta, es té en compte i com a mínim s’aprecia (per posteriorment estimar-se).

No confondre posar límits amb ser egoista. L’egoista se sent superior als altres i els aixafa en benefici propi. En canvi posar límits té per objectiu evitar aixafar-se a si mateix (o als altres). Metafòricament seria mantenir-te en el centre del teu món i vetllar perquè res ni ningú l’ocupi (que no et treguin del teu lloc!).

En resum, deixar-se trepitjar pels altres no és propi d’una persona que presenta una bona autoestima, per tant, tracta’t bé, aprecia’t i posa límits… no et mereixes menys!.