Hi ha molts tipus de dol (ruptura sentimental, pèrdua d’un objecte significatiu, emigrar a un altre país…), però avui us parlaré de la mort.
Encara avui dia hi ha un gran tabú entorn a la mort i sovint ens agafa per sorpresa tant si es tracta d’una llarga malaltia com d’un sotrac fulminant. L’únic que sabem en néixer és que algun dia morirem, per tant, si tot va bé almenys haurem de gestionar el dol dels avis, pares i altres familiars. Per què no es parla de forma oberta sobre aquesta obvietat?
Davant d’un dol cal plorar, cridar, picar de peus i tot allò que sigui necessari per expressar el dolor que sentim. Posar el dol en pausa i engegar el pilot automàtic no és la millor manera de gestionar un dol.
Per expressar i alliberar tot el nostre dolor hem de sentir com les llàgrimes neixen de les nostres entranyes i fins i tot com el nostre cos s’estremeix. No seran suficients unes tímides llàgrimes per elaborar un dol.
Però com ho fem? Per tal de no ser jutjats socialment o fins i tot evitar escoltar la terrible frase “no ploris”, és aconsellable expressar tot el nostre dolor en la més absoluta intimitat i soledat. Per què? La majoria de persones no són aptes per sostenir aquesta situació sense intervenir ja que la tendència natural de qui ens observa serà frenar el nostre dolor i amb això la seva expressió.
Cada vegada que alliberem tot allò que ens surt de l’ànima, és recomanable fer una activitat que ens reconforti com per exemple escoltar música, prendre una dutxa, fer un passeig…
Evitar plorar farà que anem guardant en el nostre interior capes i més capes de dolor que inevitablement bategaran amb força per recordar-nos la seva existència. El dol no és cap malaltia sinó un procés natural que com a tal tots podem afrontar. Ara bé, si no atenem el nostre dolor serà necessària la intervenció terapèutica per superar-ho.
Ens hem de permetre alliberar el dolor de forma verdadera i sana totes les vegades que siguin necessàries. Amb el temps, aconseguirem que el dolor es transformi en una emoció més sostenible per a nosaltres.
ESTER SOTERAS FONT 