Esclavitud o llibertat?

Els vincles que establim poden esclavitzar-nos. I no em refereixo als vincles amb altres persones (que també), sinó amb les coses, activitats, objectes… Quina relació has establert amb la tv? I amb el menjar? amb el sol? Amb la roba? Amb l’exercici físic?… i un sens fi d’exemples.

Si fas una reflexió profunda del teu dia a dia des que t’aixeques del llit fins que hi tornes a dormir… Quines accions et resten i quines et donen llibertat? Quantes coses fas per inèrcia que en realitat no t’aporten res?

Per a alguns, la mandra que els fa aixecar-se al matí del llit els resta ja que després han de saltar-se un bon esmorzar i començar el dia amb un nivell d’estrès gens recomanable. Per a altres, quedar-se 5 minuts al llit cada matí els suma perquè els permet organitzar-se mentalment el dia i situar-se en l’aquí i ara.

Quin vincle establim amb les accions del nostre dia a dia? Moltes persones passen per la vida de manera automatitzada i no es pregunten si allò que fan és beneficiós per a ells. A vegades ho fem perquè ho hem vist fer en els nostres pares o referents i com si es tractés d’una tradició ho repetim. I d’altres, es tracta d’accions que inicialment ens van ser útils pel context en el qual van sorgir però en el nostre present ja no ho són tant.

Per exemple, una de les accions que tots fem diverses vegades en el nostre dia a dia és desplaçar-nos d’un lloc a l’altre. Quan camines pel carrer… des de quin lloc ho fas? Des de l’estrès? pensant amb el teu objectiu final? O pots adonar-te que més enllà de la teva mirada cap al front hi ha una vida que potser mai has observat?

Recordo un dia caminant per un carrer que en aquell temps transitava força, em vaig adonar de tot el que mai els meus ulls havien vist fins aleshores però que feia anys que tot plegat existia allà. I és més, cada vegada que hi torno a passar descobreixo nous detalls mai vistos per mi. Com us podeu imaginar gaudir del trajecte en el meu cas em suma.

És necessari posar en qüestió la nostra quotidianitat per evitar caure en rutines que en realitat ens esclavitzen. Sento llibertat quan metafòricament abraço cada acció com si em renovés per dins. Quantes rutines establim sense qüestionar-nos si en aquests moments ens van bé?

Per altra banda, la relació que establim amb els objectes també és digne de ser qüestionada. Quantes coses guardes que en realitat t’ofeguen cada vegada que les veus? Quin poder atorguem a certs objectes perquè no ens en podem despendre com ens agradaria? Quins episodis no hem tancat o s’han quedat inconclosos que ens esclavitzen a certs objectes que en realitat t’agradaria llençar?

Cada dia tenim una nova oportunitat per revisar tot allò que fem i per adonar-nos si ens sentim lliures o esclavitzats. La resposta la trobaràs en tu i en les sensacions que se’t desperten en el teu interior davant de cada acció, objecte o vincle.

a-qui-9

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s