Fidelitat o lleialtat?

La principal causa de ruptura en parelles monogàmiques és la infidelitat.

La traïció de la parella comporta un dany profund i sentiments de vulnerabilitat. Habitualment, el cost més gran entre la parella és el trencament de la confiança. Quan la parella ha estat infidel són moltes les preguntes que sorgeixen però si es continua amb la relació és habitual preguntar-se: ho repetirà? En quines circumstàncies? Què hi haurà diferent en la relació perquè ja no sigui infidel?

Els arguments i justificacions de l’infidel deixen de tenir validesa per a l’altre membre de la parella quan es retrocedeix en el temps i es comencen a lligar caps. Quan un descobreix les falsedats i invencions que probablement en el seu moment ja van quedar a l’aire, la sensació que queda és que s’ha viscut enganyat per la persona que suposadament t’estima, i això genera un gran dolor.

Si la parella decideix continuar amb la relació i superar la infidelitat, l’afectat/da haurà de lluitar contra el distanciament afectiu i la falta de connexió que acostumen a sorgir amb l’altre. La desconfiança trenca la parella i per restablir-la és necessari l’escolta i assumir responsabilitats per tal d’empatitzar i entendre les limitacions que presenta l’infidel per complir amb el pacte inicialment acordat. Tot i així, no sempre s’aconsegueix reparar la ruptura afectiva.

Si la parella continua, el control i els gelos poden apoderar-se de l’afectat/da arribant a sospitar de qualsevol acció o moviment que faci. La incertesa fa de les seves i la persona se sent que també ha de gestionar amb tot aquest malestar.

Habitualment parlem de la fidelitat com un acord on ambdós membres de la parella se sotmeten per amor que físicament seran l’un per l’altre mentre la relació continuï.

En canvi, la lleialtat cap a l’altre va una mica més enllà. Ser lleial és una decisió racional que es pren amb el cap fred. És una decisió on hi predomina el respecte cap a l’altre així com l’estima, l’admiració i el reconeixement. Ser lleial a la persona implica ser honest. Ser lleial a la parella té a veure amb el fet que abans de tenir una aventura o afer, primer es trencarà la relació de parella per tal de no danyar més del compte a l’altre. En cas contrari, la persona s’allunyarà de la temptació i no jugarà amb foc. Per tant, la lleialtat és el resultat de la voluntat i decisió conscient i això implica autocontrol.

Ningú no queda lliure del desig ni podem assegurar que mai ens agradarà una altra persona. Ara bé, si et trobes en aquesta situació hi ha diverses formes de resoldre-ho. In-fidelitat o lleialtat?