Com estimar-me?

És possible estimar-se quan no et coneixes? Podem connectar amb nosaltres mateixos si no ens escoltem?

Quan aprofundim en l’autoconeixement ens adonem que tenim una imatge desdibuixada de nosaltres mateixos perquè descobrim aspectes que desconeixíem. Això pot estar relacionat amb el fet que vam donar per vàlida una definició sobre nosaltres que amb el temps pot estar caduca. La tendència habitual és evolucionar com a persones però a vegades en el nostre interior no actualitzem aquesta evolució (i informació).

Recordo una persona que es definia a si mateix “tímid” però quan l’observaves interaccionant amb persones que no coneixia mostrava iniciativa per parlar, participava en la conversa explicant situacions pròpies, es mostrava obert, còmode, etc.

Hi ha persones que arrosseguen un autoconcepte caduc. Es van quedar amb la definició de l’adolescència o de la joventut i no s’adonen que han evolucionat.

A teràpia es treballa per actualitzar l’autoconcepte i augmentar l’autoconeixement. Sovint passa que quan definim una persona propera a nosaltres se’ns acudeixen molts adjectius per definir-la. Ara bé, quan se’ns demana que ens definim a nosaltres mateixos ens quedem en blanc o amb una definició més aviat pobra. Si no em conec, em puc estimar?

Estimar-se també passa per reconèixer les pròpies limitacions evitant ser durs amb nosaltres mateixos/es i utilitzant un llenguatge amorós i de tolerància vers les nostres dificultats.

A teràpia es treballa per connectar amb la teva essència sense prejudicis ni limitacions per acceptar-te, valorar-te, entendre’t i descobrir-te.