Com estimar-me?

És possible estimar-se quan no et coneixes? Podem connectar amb nosaltres mateixos si no ens escoltem?

Quan aprofundim en l’autoconeixement ens adonem que tenim una imatge desdibuixada de nosaltres mateixos perquè descobrim aspectes que desconeixíem. Això pot estar relacionat amb el fet que vam donar per vàlida una definició sobre nosaltres que amb el temps pot estar caduca. La tendència habitual és evolucionar com a persones però a vegades en el nostre interior no actualitzem aquesta evolució (i informació).

Recordo una persona que es definia a si mateix “tímid” però quan l’observaves interaccionant amb persones que no coneixia mostrava iniciativa per parlar, participava en la conversa explicant situacions pròpies, es mostrava obert, còmode, etc.

Hi ha persones que arrosseguen un autoconcepte caduc. Es van quedar amb la definició de l’adolescència o de la joventut i no s’adonen que han evolucionat.

A teràpia es treballa per actualitzar l’autoconcepte i augmentar l’autoconeixement. Sovint passa que quan definim una persona propera a nosaltres se’ns acudeixen molts adjectius per definir-la. Ara bé, quan se’ns demana que ens definim a nosaltres mateixos ens quedem en blanc o amb una definició més aviat pobra. Si no em conec, em puc estimar?

Estimar-se també passa per reconèixer les pròpies limitacions evitant ser durs amb nosaltres mateixos/es i utilitzant un llenguatge amorós i de tolerància vers les nostres dificultats.

A teràpia es treballa per connectar amb la teva essència sense prejudicis ni limitacions per acceptar-te, valorar-te, entendre’t i descobrir-te.

En que 2_edit

Deixar-se ajudar… anar a teràpia

Què representa per a tu anar a teràpia? Per a algunes persones no els suposa cap problema quan estan passant un mal moment. Per a d’altres implica un treball personal previ abans no hi acudeixen.

Un exemple serien aquelles persones que han estat sempre autosuficients i han resolt per elles mateixes les dificultats. Anar a teràpia els suposa un gran repte ja que s’han de sobreposar a la idea que necessiten que algú els ajudi (probablement per primera vegada). D’aquesta manera poden pensar que els psicòlegs són “per a gent dèbil” i no conceben la idea que una ajuda professional els pot fer el camí més planer.

Per a d’altres persones anar a teràpia els suposa trencar amb el gran mite que el psicòleg és “per als bojos” i s’han de convèncer que per demanar ajuda a un professional no cal “estar boig”. De fet, a ningú no se li acut pensar que quan vas al metge és perquè tens una malaltia greu sinó que hi acudim per prevenció davant d’un símptoma i per portar un control sobre la nostra salut física.

A teràpia no només acudeixen persones que passen per una crisi personal sinó també aquelles persones que desitgen augmentar el seu benestar o se’ls desperta el desig de mirar i descobrir el seu interior de manera més profunda.

També hi ha qui “no creu” en els psicòlegs com si la psicologia es tractés d’un religió en la qual hi creus o no hi creus. La psicologia estudia la conducta i els processos mentals dels individus i es serveix de diferents tècniques per ajudar les persones en els diferents processos personals que transiten.

El psicòleg et proporciona eines i estratègies per afrontar una determinada situació o dificultat amb l’objectiu de retornar al teu equilibri personal. Augmentar el teu benestar mental i emocional afavoreix la teva evolució… no t’hi resisteixis.

a-qui-9

Les tres tècniques sanadores

A teràpia, les persones acudeixen a consulta alertades per un símptoma.

El símptoma és allò que el client/a veu i identifica com un problema o dificultat. Pot ser molt divers (ansietat, apatia, inseguretat, desconfiança amb la parella, bloquejos, tristesa, dificultats en les relacions amb els altres, repeticions, dificultats per adaptar-se a una nova situació…).

El model de teràpia que ofereixo consisteix a treballar l’arrel, és a dir, allò que genera el símptoma. Això implica treballar el que sosté el símptoma i que de moment és invisible per al client/a.

Quan identifiquem i treballem allò que genera el símptoma, aquest desapareix.

Per descobrir el que es troba en la base es poden utilitzar tres tècniques:

  • El Genograma o arbre familiar: ens permet aprofundir en els avantatges i inconvenients d’haver crescut en el sistema familiar on “ens ha tocat” desenvolupar-nos i per tant, en la motxilla de recursos i estratègies que ens acompanya.

Entre d’altres, s’identifiquen les dinàmiques familiars que encara poden estar interferint en el teu present, les creences limitants que t’influeixen del teu sistema familiar d’origen, els patrons de conducta bloquejadors, el tipus de vincle que has rebut que influeix en la manera com estimes, etc.

Prendre consciència de la influència familiar que has rebut et permet aprofundir i conèixer amb consciència d’on vens i amb quines arrels et mous davant la vida amb l’objectiu d’alliberar-te de tot allò que et bloqueja.

  • L’Autoestima: la manera com et defineixes o autoconcepte determina la forma com et tractes. Si el que vals depèn del que els altres diuen sobre tu el teu poder personal es torna pobre. Si actues per complaure els altes significa que no tens en compte les teves necessitats. Si accedeixes a contracor a les demandes del teu entorn significa que encara tens dificultats per saber dir “no”. Si les emocions et sobrepassen significa que has d’aprendre a gestionar els conflictes interns, etc.

Augmentar l’autoestima t’aportarà benestar i llibertat interior.

  • Línia de la vida: consisteix a fer un repàs de les vivències positives i negatives que dibuixen la teva història de vida amb l’objectiu de sanar aquelles vivències que malgrat fa anys van passar encara estan molt presents en tu. Analitzar un determinat fet, treballar situacions traumàtiques o que t’han marcat, identificar de manera conscient què has après de les diferents ensopegades o caigudes que has patit, etc.

El treball profund per la teva història de vida et permetrà integrar i acceptar les diferents vivències per donar un bon lloc a cadascuna d’elles. Amb això aconseguiràs reconciliar i alliberar el teu passat perquè aquest no interfereixi en el teu present.

Aquesta és una proposta de treball profunda i conscient per sanar tot allò que no et permet Ser i evolucionar.

foto les 3 Tècniques - Iceberg

L’autoexigència t’ofega?

Algunes persones pateixen malestar i/o ansietat a causa de la seva autoexigència. Són persones que es valoren i s’estimen si aconsegueixen els seus objectius de vida. I és que tenen la vara de mesurar l’autoestima instal·lada en el “fer”.

L’autoestima no entén de resultats ja que vol abraçar-te amb totes les teves limitacions, errors, humanitat i essència. Les persones que s’aprecien i s’estimen saben tractar-se bé i no acostumen a posar-se entre les cordes ja que això obriria la porta al malestar i a l’angoixa.

L’ambició és positiva quan està ben mesurada però sobretot quan et permet respirar. Cal preguntar-se: quanta salut et costa l’excel·lència dels teus resultats?. Quan el cost és alt cal aprendre a acceptar que amb un “notable” també es pot viure, i fins i tot es viu millor.

És un gran aprenentatge respectar-se a un mateix i tractar-se bé però per fer-ho cal tenir un bon autoconeixement. L’autoconeixement facilita la connexió amb un mateix per identificar en cada moment com estem i què necessitem. Si passem per alt aquests senyals patim el risc d’arribar fàcilment a l’ansietat, angoixa, malestar, etc.

Deixar de barallar-se amb un mateix i assumir una autoexigència adequada permet augmentar el benestar personal.

Un dels treballs que es pot fer a teràpia és augmentar l’autoconeixement i amb això l’autoestima per acceptar-se, escoltar-se i viure connectat amb tu mateix.

a-qui-8

El “què diran”?

Us passa que no feu alguna cosa pel “què diran”?

Heu de saber que quan es té present el ”què diran” s’actua en contra d’un mateix/a. De fet, deixem de ser nosaltres mateixos/es per passar a actuar segons un suposat patró de comportament que en algun moment hem cregut que és més vàlid o millor.

Amagar la teva manera de ser o frenar allò que vols fer et porta a la no evolució. El “què diran” et tanca en tu mateix/a, et limita i et condiciona la teva vida. Si alguna cosa t’atura que sigui haver trobat el teu propi límit i no pas el “què diran”.

Davant d’això cal escollir entre mantenir-se en una falsa zona de seguretat o bé arriscar i fer allò que desitges. Si optes per arriscar caldrà vèncer la por i abraçar la vida amb tota la seva complexitat.

La diferència és gran: què pots arribar a fer o ser si et deixes portar per tot allò que faries? On et quedes amb el “què diran”?

Les pors que no afrontes es converteixen en els teus límits. Connecta amb tu i prioritza’t. Viu la vida tal i com desitges viure-la.

A teràpia s’aposta per l’evolució de cada persona i per deixar enrere tot allò que et limita o t’obstaculitza. Enforteix la teva autoestima i travessa els falsos límits.

a-qui-4

Les xarxes socials… un obstacle per a la reflexió interna?

Heu notat que davant d’un interval de temps “mort” agafem el mòbil per posar-nos al dia, xafardejar, consultar, etc.? Us adoneu que cada vegada queda menys temps per estar amb nosaltres mateixos?

Sembla que el mòbil i especialment les xarxes socials ens impedeixen estar sols. Per a moltes persones ja es tracta d’un impuls o hàbit el fet d’agafar sovint el mòbil i posar-se al dia del que passa fora i tot allò que publiquen els altres.

És molt recomanable dedicar almenys una estona al dia a observar-se per saber com estem i com ens sentim (o ens hem sentit), així com identificar per quines emocions transitem i com les gestionem. La revisió interior ens aporta autoconeixement i també ens ajuda a resoldre a temps situacions del nostre dia a dia. Però perquè tot això succeeixi cal invertir temps en nosaltres. Temps de qualitat.

Quan estem en connexió amb nosaltres mateixos accedim al nostre jo més profund. Aquell que ens permet saber què necessitem, què enyorem, què hem de canviar en la nostra vida, què pot millorar, etc. Ara bé, quan estem desconnectats de nosaltres mateixos, no arribem a aquesta valuosa informació i passem per la vida repetint errors i penedint-nos de certes coses una vegada ja les hem fet.

Escoltar-se a un mateix és fonamental per al nostre benestar però en l’actualitat trobem molts inputs que ho obstaculitzen. Cada vegada resulta més difícil trobar el propi silenci davant la immediatesa en què les xarxes socials s’actualitzen i reclamen la nostra atenció.

No tinguis por a quedar-te sol amb tu mateix/a. La informació que això t’aportarà serà molt més valuosa que allò que estigui passant fora.

Dedicar-te uns minuts al dia a estar amb tu mateix/a et permetrà observar amb més claredat què et passa i què necessites per solucionar les pròpies dificultats. Les respostes estan en tu, així que inverteix temps a descobrir-les.

És necessari trobar l’equilibri entre nosaltres i les xarxes socials. No et deixis impregnar per la immediatesa i troba temps per a la reflexió interna. Posa atenció en la teva vida. La vida dels altres sempre la podràs llegir o veure en les seves cronologies o perfils. Prioritza la connexió amb tu mateix/a.

La teràpia també és un temps de reflexió interna acompanyada per una persona que t’escolta i profunditza en allò que desitges.

en-que-2

El patiment en l’amor

Hi ha persones que sovint es plantegen deixar la relació de parella i encara es pregunten si ho han de fer o no. Si dubtes de la teva relació de parella és perquè el patiment i el malestar són massa presents.

És necessari aclarir que hi ha dos tipus de patiment: per factors externs i per factors interns.

  • El patiment per factors externs és quan la parella pateix per l’economia, els fills, la feina, la vivenda, per un familiar, etc. Aquest tipus de patiment és portable quan entre la parella hi ha entesa, respecte i recolzament mutu.
  • El patiment per factors interns és quan la parella (o un dels membres) pateix per la relació en si mateixa, és a dir, pel tipus de vincle que es té amb l’altre. Exemples d’això en serien la manca de respecte o sinceritat, incomprensió, sentir-se poc recolzat, sentir-se poc estimat, la traïció, etc. En aquests casos, retornar a l’entesa, el respecte, la comprensió i la sinceritat (entre d’altres) és fonamental però malauradament no sempre s’aconsegueix quan aquest tipus de dinàmica està enquistada entre la parella.

Són els factors interns els que més separen la parella ja que aquests transgredeixen els fonaments bàsics de l’amor. Com és obvi, en l’amor no n’hi ha prou a només estimar-se. Ara bé, passa que malgrat saber que s’està immers en una relació tòxica no s’és capaç de deixar-la malgrat haver-ho intentat tot per “salvar-la”.

Les causes per les quals et pots sentir “mal lligat” a la relació poden ser infinites. A algunes persones els lliga les seves pors per afrontar un gran canvi en la seva vida. A d’altres, els reté l’esperança que algun dia la relació es tornarà com se la imaginen i així passen els dies, mesos i anys.

Treballa pel teu benestar i deslliga’t de tot allò que et fa patir. A teràpia es treballa per identificar les dinàmiques tòxiques que es donen entre la parella i s’ofereixen eines per reconstruir la relació. En cas que la persona ho desitgi, també es treballa per identificar i superar la verdadera raó que li impedeix deixar la relació i s’ofereix un acompanyament a aquest canvi trobant la sortida més favorable.

quan-10

Passar pàgina… és possible?

Estàs atrapat en algun episodi del teu passat? Són moltes les persones que se senten bloquejades en algun àmbit de la seva vida.

Quan passem per un episodi desagradable és habitual extreure’n certes conclusions. La reflexió i l’aprenentatge són bons aliats per al creixement personal però sovint es comet l’error de generalitzar. Les generalitzacions limiten i condicionen la nostra vida arribant al bloqueig.

Alguns exemples de conclusions que s’instal·len en nosaltres en forma de creences limitants podrien ser: “tots els homes o dones són iguals”, “no puc confiar en ningú”, “no em mereixo…”, “no puc…” i un llarg etcètera.

Al revisar les creences limitants és possible adonar-se de com de difícil és tornar a refer la vida quan li hem afegit una obscura tonalitat de dolor i perill al fet en qüestió. Vist així… algú s’arriscaria de nou?

Quan ens encarreguem d’embolcallar d’un to obscur les nostres vivències,  pensar a “passar pàgina” se’ns fa difícil i davant d’una nova oportunitat creiem que ens exposem a un dany assegurat. És així com bloquegem una altre possible experiència.

Entendre i identificar quina és la nostra part de responsabilitat en l’episodi viscut és una forma de donar sortida al bloqueig. Contràriament, creure que tot depèn dels altres ens deixa molt vulnerables i ens limita davant d’un nou intent.

Queixar-te i culpar els altres de les teves vivències no et conduirà al canvi. Si el teu passat determina el teu present (i futur), aposta pel canvi.

A teràpia es treballa per donar un nou significat al fet i per afrontar un episodi similar lliure de càrregues. L’objectiu és afavorir-te una nova oportunitat per viure-la lluny de les vivències del passat.

a-qui-10

Fidelitat o lleialtat?

La principal causa de ruptura en parelles monogàmiques és la infidelitat.

La traïció de la parella comporta un dany profund i sentiments de vulnerabilitat. Habitualment, el cost més gran entre la parella és el trencament de la confiança. Quan la parella ha estat infidel són moltes les preguntes que sorgeixen però si es continua amb la relació és habitual preguntar-se: ho repetirà? En quines circumstàncies? Què hi haurà diferent en la relació perquè ja no sigui infidel?

Els arguments i justificacions de l’infidel deixen de tenir validesa per a l’altre membre de la parella quan es retrocedeix en el temps i es comencen a lligar caps. Quan un descobreix les falsedats i invencions que probablement en el seu moment ja van quedar a l’aire, la sensació que queda és que s’ha viscut enganyat per la persona que suposadament t’estima, i això genera un gran dolor.

Si la parella decideix continuar amb la relació i superar la infidelitat, l’afectat/da haurà de lluitar contra el distanciament afectiu i la falta de connexió que acostumen a sorgir amb l’altre. La desconfiança trenca la parella i per restablir-la és necessari l’escolta i assumir responsabilitats per tal d’empatitzar i entendre les limitacions que presenta l’infidel per complir amb el pacte inicialment acordat. Tot i així, no sempre s’aconsegueix reparar la ruptura afectiva.

Si la parella continua, el control i els gelos poden apoderar-se de l’afectat/da arribant a sospitar de qualsevol acció o moviment que faci. La incertesa fa de les seves i la persona se sent que també ha de gestionar amb tot aquest malestar.

Habitualment parlem de la fidelitat com un acord on ambdós membres de la parella se sotmeten per amor que físicament seran l’un per l’altre mentre la relació continuï.

En canvi, la lleialtat cap a l’altre va una mica més enllà. Ser lleial és una decisió racional que es pren amb el cap fred. És una decisió on hi predomina el respecte cap a l’altre així com l’estima, l’admiració i el reconeixement. Ser lleial a la persona implica ser honest. Ser lleial a la parella té a veure amb el fet que abans de tenir una aventura o afer, primer es trencarà la relació de parella per tal de no danyar més del compte a l’altre. En cas contrari, la persona s’allunyarà de la temptació i no jugarà amb foc. Per tant, la lleialtat és el resultat de la voluntat i decisió conscient i això implica autocontrol.

Ningú no queda lliure del desig ni podem assegurar que mai ens agradarà una altra persona. Ara bé, si et trobes en aquesta situació hi ha diverses formes de resoldre-ho. In-fidelitat o lleialtat?

quan-18

Esclavitud o llibertat?

Els vincles que establim poden esclavitzar-nos. I no em refereixo als vincles amb altres persones (que també), sinó amb les coses, activitats, objectes… Quina relació has establert amb la tv? I amb el menjar? amb el sol? Amb la roba? Amb l’exercici físic?… i un sens fi d’exemples.

Si fas una reflexió profunda del teu dia a dia des que t’aixeques del llit fins que hi tornes a dormir… Quines accions et resten i quines et donen llibertat? Quantes coses fas per inèrcia que en realitat no t’aporten res?

Per a alguns, la mandra que els fa aixecar-se al matí del llit els resta ja que després han de saltar-se un bon esmorzar i començar el dia amb un nivell d’estrès gens recomanable. Per a altres, quedar-se 5 minuts al llit cada matí els suma perquè els permet organitzar-se mentalment el dia i situar-se en l’aquí i ara.

Quin vincle establim amb les accions del nostre dia a dia? Moltes persones passen per la vida de manera automatitzada i no es pregunten si allò que fan és beneficiós per a ells. A vegades ho fem perquè ho hem vist fer en els nostres pares o referents i com si es tractés d’una tradició ho repetim. I d’altres, es tracta d’accions que inicialment ens van ser útils pel context en el qual van sorgir però en el nostre present ja no ho són tant.

Per exemple, una de les accions que tots fem diverses vegades en el nostre dia a dia és desplaçar-nos d’un lloc a l’altre. Quan camines pel carrer… des de quin lloc ho fas? Des de l’estrès? pensant amb el teu objectiu final? O pots adonar-te que més enllà de la teva mirada cap al front hi ha una vida que potser mai has observat?

Recordo un dia caminant per un carrer que en aquell temps transitava força, em vaig adonar de tot el que mai els meus ulls havien vist fins aleshores però que feia anys que tot plegat existia allà. I és més, cada vegada que hi torno a passar descobreixo nous detalls mai vistos per mi. Com us podeu imaginar gaudir del trajecte en el meu cas em suma.

És necessari posar en qüestió la nostra quotidianitat per evitar caure en rutines que en realitat ens esclavitzen. Sento llibertat quan metafòricament abraço cada acció com si em renovés per dins. Quantes rutines establim sense qüestionar-nos si en aquests moments ens van bé?

Per altra banda, la relació que establim amb els objectes també és digne de ser qüestionada. Quantes coses guardes que en realitat t’ofeguen cada vegada que les veus? Quin poder atorguem a certs objectes perquè no ens en podem despendre com ens agradaria? Quins episodis no hem tancat o s’han quedat inconclosos que ens esclavitzen a certs objectes que en realitat t’agradaria llençar?

Cada dia tenim una nova oportunitat per revisar tot allò que fem i per adonar-nos si ens sentim lliures o esclavitzats. La resposta la trobaràs en tu i en les sensacions que se’t desperten en el teu interior davant de cada acció, objecte o vincle.

a-qui-9