Algunes persones pateixen malestar i/o ansietat a causa de la seva autoexigència. Són persones que es valoren i s’estimen si aconsegueixen els seus objectius de vida. I és que tenen la vara de mesurar l’autoestima instal·lada en el “fer”.
L’autoestima no entén de resultats ja que vol abraçar-te amb totes les teves limitacions, errors, humanitat i essència. Les persones que s’aprecien i s’estimen saben tractar-se bé i no acostumen a posar-se entre les cordes ja que això obriria la porta al malestar i a l’angoixa.
L’ambició és positiva quan està ben mesurada però sobretot quan et permet respirar. Cal preguntar-se: quanta salut et costa l’excel·lència dels teus resultats?. Quan el cost és alt cal aprendre a acceptar que amb un “notable” també es pot viure, i fins i tot es viu millor.
És un gran aprenentatge respectar-se a un mateix i tractar-se bé però per fer-ho cal tenir un bon autoconeixement. L’autoconeixement facilita la connexió amb un mateix per identificar en cada moment com estem i què necessitem. Si passem per alt aquests senyals patim el risc d’arribar fàcilment a l’ansietat, angoixa, malestar, etc.
Deixar de barallar-se amb un mateix i assumir una autoexigència adequada permet augmentar el benestar personal.
Un dels treballs que es pot fer a teràpia és augmentar l’autoconeixement i amb això l’autoestima per acceptar-se, escoltar-se i viure connectat amb tu mateix.
ESTER SOTERAS FONT 